Altres

Espècies Invasores.

Delta de l’Ebre i l’Hospitalet de Llobregat, 2020.

Les Terres de l’Ebre són un organisme complex, en constant canvi a tots els nivells. Amb aquest projecte la memòria i la construcció històrica del territori es filtren a partir d’un leitmotiv: l’espècie invasora. Es busquen establir tensions entre l’imaginari col·lectiu, la fantasia i l’universal. Es prova de trobar-hi una escletxa narrativa. Qüestionar els clixés. ¿En quina consideració es tenen els contactes culturals que han afectat històricament el territori? ¿En funció de què una lectura queda fixa en tant que imaginari? ¿Sota quins paràmetres es considera un canvi evolució natural i un altre intrusió cultural? ¿Com es construeix la mirada cap a l’altre? S’aspirava, més que a respondre, a socialitzar els dubtes… La presentació d’Espècies invasores es va realitzar en dos moments, una exposició a L’Hospitalet de Llobregat i un itinerari pel Delta de l’Ebre. Es buscava posar en relació així les diverses lectures que es poden fer d’un mateix constructe narratiu.

Espècies invasores és un projecte seleccionat en la modalitat d’intervenció en el paisatge i la natura de la convocatòria Art Jove 2019 i realitzat en col·laboració amb el Centre d’Art de Terres de l’Ebre Lo Pati. Compta amb un procés de tutoria realitzat per Nancy Garín.

En diàleg a l’exposició es va realitzar un itinerari pel Delta de l’Ebre juntament amb les alumnes de l’Escola d’art i disseny d’Amposta i u altre obert a públic general dintre de la programació de Lo Pati, Centre d’Art.

Aquest projecte va ser realitzat juntament amb Espècies invasores (Oriol Fuster Cabrera i Joana Gil Marsal).

Brossa en codi obert

Brossa en codi obert és una proposta d’activació de l’obra teatral i escènica de Joan Brossa dins del marc de l’exposició Poesia Brossa -MACBA Barcelona-. Aquest projecte va comptar amb un grup de treball format per Anna Berenguer, Gala Gabaldón, Ricardo Pérz-Hita, Elena Blesa i Jordi Ferreiro. A través de la lectura i interpretació del treball de Brossa, es va desplaçar el treball escènic del poeta fora de la capsa negra del teatre i es va portar al cub blanc de l’espai expositiu, defugint de la representació teatral tradicional i adoptant l’objectiu de Brossa de “portar la teatralitat fins al límit”.
​
L’acció dels performers va prendre dues formalitzacions diferents. D’una banda, la presentació de les peces teatrals, i d’altra, la localització i realització d’un seguit d’accions o gestos brossians que pretenien conviure amb la resta de material exposat, ampliant els codis de lectura del llenguatge del poeta i afegint noves capes de significació.

Aquestes activacions van succeir els caps de setmana (tardes de divendres i dissabte i matins de diumenge) realitzant accions extretes de diferents textos de Brossa, com Poemes civils i Poemes per a representar, a les sales d’exposicions i a l’espai de la torre MACBA.

Fotografies d’Eva Carasol.

Locus Solus #

Prenent com a punt de partida la novel·la homònima de Raymond Roussel, en la qual l’autor descriu una deriva del narrador i un grup de convidats pels jardins de la seua finca solitària als afores de París on els va descobrint objectes, experiments i històries inversemblants amb personatges rocambolescos que van conformant una cadena d’esdeveniments, iniciem Ebrergent’17: locus solus.

Emulant els centres excursionistes fundats durant la Renaixença catalana, però potser amb un aire més punk, hem estat buscant aquells llocs que ens ajuden a definir-nos i a relacionar-nos amb la nostra realitat.

Una modesta anàlisi dels espais que ens envolten i dels quals en volem ser partícips, agents actius, en una nova manera d’entendre el fer cultura i el nostre rol en tot aquest sistema, del qual, més d’una vegada ens hem sentit aliens i allunyats. Per a aquest projecte s’han anat efectuant una sèrie de trobades en diferents indrets de les Terres de l’Ebre que considerem claus, o com a mínim que ens resulten d’interés, a partir dels quals hem realitzat una deriva no només física, sinó també intel·lectual, per tots aquells conceptes que ens trastoquen i sentíem la necessitat de discutir de forma col·lectiva. Cal destacar el factor experencial de la proposta, que ens ha fet entendre’ns més com a grup de treball, com a potència col·lectiva, que com a espai de producció artística en el sentit tradicional.

D’aquestes trobades n’han sorgit una sèrie de vídeos i texts que ens han servit per a configurar un registre a manera de quadern de viatge i que podeu trobar a la vostra disposició en l’espai web ebrergent.lopati.cat.

Tots els vídeos i textos estan disponibles a:
http://ebrergent.tk

Collective work group formed by Oriol Fuster, Laia Ortiz, Joana Gil and Avalancha collective.

EBRERGENT PROJECTE DE PROJECTES WEBSITE

locus solus #1: vuelta = ida

La Sénia 1980-2012
How economy affects our lives?

Aquesta instal·lació presenta una relació entre economia i migració dins un context concret, La Sénia, el meu poble natal. La Sénia és un dels municipis amb l’índex d’atur més elevat de tota Catalunya.
Utilitzant aquest gràfic dibuixat directament en la paret i més d’una hora d’enregistrament en àudio d’entrevistes a diferents persones afectades per aquesta crisi, vull confrontar la informació objectiva amb les experiències individuals i subjectives.

En col·laboració amb Sergi Casero Nieto.