Nova Babel. Desafiaments del món plural
Conferència internacional
Novembre 4 i 5, 2021 Barcelona, Catalunya
Organitzat per: Facultat de Geografia i Història, Departament d’Història de l’Art, Universitat de Barcelona
Adreça: Anna Maria Guasch, Maria Bendito (UB)
Ponència: Intervenir el present: pràctiques resistents i
contranarratives transterritorials
Bernardeta Maria Croxatto Díaz, Elena Blesa Càbez, Carolina Chacón Bernal, Isabel Ibañez Figueroa, Lluïsa Villegas G., Guillermina Mongan, Maria Josep Muñoz, Sofia Tasara Sanchéz
Resum: Aquesta ponència es proposa revisar la capacitat de certes pràctiques artístiques i curatorials per actuar com a activismes de caràcter transterritorial, les operacions dels quals podem pensar en relació als esclats socials ocorreguts a l’últim lustre, principalment a Abya Yala. Per a la nostra anàlisi, abordarem alguns casos que permetin interrogar les diferents estratègies i com constitueixen exercicis de resistència dins d’un sistema colonial, neoliberal i heteropatriarcal, així com les problemàtiques que aquests desprenen. Per a aquesta anàlisi ens centrarem principalment en quatre projectes: el Museu de la Fusta (2019), M.A.M.I. (2017), Monuments INcòmodes (2019) i Restauradores amb Glitter (2019).
El Museu de la Fusta (2019) com a primer cas, ha estat realitzat per la fundació Tropenbos Colòmbia en col·laboració amb comunitats indígenes de l’Amazones. Aquest pren forma de museu portàtil i funciona com a eina de lectura del territori per a la transmissió dels coneixements i organització comunitària que s’estan perdent amb la destrucció i l’extractivisme del bosc. El projecte posa al centre la noció orgànica del que és amazònic en contraposició als límits d’actuació marcats pels estats nació moderns, en reivindicar sabers no hegemònics que problematitzen la noció de patrimoni natural.
Monuments INcòmodes (2019) és una investigació transdisciplinària que cartografia l’enderroc, alteració, transformació o reinterpretació de monuments en el context dels diferents esclats socials succeïts majoritàriament a Abya Yala. L’anàlisi d’aquestes manifestacions, com veiem també al Museu de la Fusta, interroga la noció de patrimoni com a representació del conflicte històric. Funciona com a plataforma on-line, visibilitzant com unes pràctiques activistes poden ser analitzades des d’una investigació curatorial.
Seguint això, després de la manifestació en contra de les violències envers les dones el 16 d’agost de 2019 a Mèxic, va sorgir Restauradores amb Glitter (2019), una col·lectiva independent integrada per més de 600 dones dedicades a l’estudi, la conservació i la restauració de béns culturals, que proposen dessacralitzar i posar en tensió la pròpia noció de monument conservant i catalogant les pintades que hi ha.
Finalment, davant de la necessitat de guardar la memòria de comunitats feministes radicals i dissidents, neix M.A.M.I. (2017), una musea d’art creada a partir del treball col·lectiu de 15 artistes i activistes procedents d’Abya Yala. Aquest projecte construeix una institució museal deslocalitzada i online que transforma totes les lògiques patriarcals i estàtiques en noves metodologies d’acció o nomenclatures d’enunciament.
Aquestes pràctiques, que oscil·len entre la curadoria, l’art, la investigació i els activismes, són gestos de resistència davant la imposició de processos sistemàtics de despossessió, esborrament i invisibilització, que activen la nostra capacitat d’imaginar o fabular altres possibles i dissidents presents. Mitjançant aquests projectes es qüestionen els mecanismes moderns de patrimonialització vinculats als valors dels Estats-Nació i es reivindiquen, mitjançant la proposició de contranarratives sustentades en altres modes de construcció històrica i epistemològica que discuteixen amb els discursos hegemònics. Des d’una posició híbrida aquestes propostes qüestionen les lògiques operants del sistema de l’art global.
Paraules clau: pràctiques artístiques, pràctiques curatorials, transterritorial, activismes, contranarratives, espai públic, patrimoni, extractivisme, feminismes.
FER(ENS)FOC: UNA PROPOSTA CURATORIAL EN CURS, revista 180. Num. 48, 2021
Bernardeta Maria Croxatto Díaz, Elena Blesa Càbez, Carolina Chacón Bernal, Isabel Ibañez Figueroa, Lluïsa Villegas G., Guillermina Mongan, Maria Josep Muñoz, Sofia Tasara Sanchéz
Resum: aquest text s’atura en diverses pràctiques artístiques/curatorials que, des de finals dels anys vuitanta, han proposat possibles respostes a l’anquilosament de les institucions i la impossibilitat de dialogar -des del sistema de l’art- amb processos sociopolítics conjunturals en territoris d’Abya Yala. A partir de les nocions de virtualitat de G. Pollock, trobada i fabulació de D. Haraway, i ch’ixi de S. Rivera Cusicanqui, ens aproximem a aquestes pràctiques situades. Hi destaquem diferents operacions poètiques/polítiques que funcionen com a antecedents per proposar una pràctica artística/curatorial en el present, que hem anomenat Fer(ns) foc. Aquesta cerca tensionar, entre altres, les preguntes següents: Quin tipus d’operacions artístic/curatorials podem pensar avui, en el context dels esclats socials i pandèmics? En quin espai-temps i amb quines metodologies poden ocórrer esdeveniments artístics que donin lloc a altres epistemologies?
Paraules clau: descolonialitat; trobada; fabulació; pràctiques artístiques/curatorials; virtualitat
DOI: http://dx.doi.org/10.32995/rev180.Num-48.(2021).art-988
Fent amb altres i nosaltres, per una institucionalitat a esdevenir. Museu en xarxa i les pràctiques de l’afecte al Museu Reina Sofia = Doing with Others and Ourselves, for an Institutionality-in-becoming. Museu en xarxa and the Care Practices in Museu Reina Sofia, revista ESPAI, TEMPS I FORMA. SÈRIE VII. Hostòria de l’art. Núm. 8: Feminisme i museu. Un imaginari en construcció, 2020
Elena Blesa Càbez, Sara Buraya Boned, Maria Mallol, Mabel Tapia
Resum: aquest article planteja les potencialitats de mobilitzar pràctiques feministes ai des de la institució a partir de les experiències de Museu en Xarxa, una àrea del Departament d’Activitats Públiques del Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia. L’exercici diari de pràctiques de cures i el treball amb diversos agents socials és travessat per posicionaments en matèria de gestió de recursos comuns i fers situats a l’ecosistema cultural, socioeconòmic i polític. El reconeixement d’interdependència i el treball a llarg termini són claus en un procés fràgil i fèrtil, que fa servir una metodologia de pensar les pràctiques com a constructes teòrics per generar un espai de reflexió crítica, una institucionalitat per esdevenir.
Paraules clau: Feminismes, Institucionalitat, Interdependència, Cures, Xarxes, Ecosistema, Teories pràctiques = Feminisms, Institutionality, Interdependence, Care, Networks, Ecosystem, Practical Theories
Abstract: aquest article considera el potencial de mobilitzar feministes practicants i s’institució mitjançant la revisió de les experiències del Museu a la Xarxa, a l’àrea de les Public Activities Department of Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia. Les seves pràctiques basades en cares i treballs amb diversos agents socials s’interfereixen amb la seva posició en matters de commons resources managing i situades pràctiques en el cultural, soci econòmic i polític ecosystem. L’ampliació de la interdependència i la feina en un llarg termini és un key en aquest fràgil i fertils process, que fa servir metodologia per a les pràctiques teoretical constructs per generar un lloc de critical reflexion, a institutionality-in-becoming.
DOI: https://doi.org/10.5944/etfvii.8.2020.27492
Seminari Internacional Online Art i Comunitat.
Restaurant l’enllaç del Col·lectiu
Novembre 19 i 20, 2020. Barcelona, Catalunya.
Organitzat per: AGI | Arte, Globalización, Interculturalidad, Universitat de Barcelona, el qual s’emmarca en el projecte Cartografia Crítica de l’Art i la Visualitat a l’Era Global: Noves metodologies, conceptes i enfocaments analítics III Part (HAR 2016-75100-P); dirigit per Anna Maria Guasch.
Directora: Julia Ramírez-Blanco
Coordinadora: Maria Bendito, Olga Sureda
Resum: aquesta investigació neix de la vulnerabilitat, entesa com la incapacitat d’anticipar, predir o controlar algun succés per endavant. La crisi causada per la COVID-19 ha suposat un fet social total en termes sociològics, evidenciat que vivim un moment de fragilitat especial, no només per l’aparició de la pandèmia a escala global, sinó per la conjunció d’aquesta amb l’emergència civilitzatòria i climàtica en què ja ens trobàvem.
Davant d’aquesta situació, l’aprenentatge col·lectiu s’institueix com a pràctica des d’on activar la imaginació radical i repensar el model de ciutadania que ens interessa construir mitjançant l’ús de l’ètica afirmativa davant del discurs necropolític neoliberal que menysprea aquelles vides no productives, afectades per la pèrdua dels drets sobre el propi cos i/o el seu estatus polític. The School of Mutation -projecte actualment coordinat per l’Institute of Radical Imagination, xarxa transnacional d’agents culturals, artistes i activistes que uneix les pràctiques artístiques, activistes i pedagògiques per construir una nova cultura del comú sorgeix com una “plataforma per a la interrupció” , creadora d’un temps per ser viscut de forma conjunta, com si encara en disposéssim, just quan creix la sensació que ens estem quedant sense marge per a l’acció. Un espai de reaprenentatge mutu sobre les cures, les característiques materials i la sostenibilitat de les pràctiques artístiques i activistes. Un espai on repensar com mantenir la potència performativa del que és assembleari quan els cossos ja no poden ser multitud a l’espai públic.
