filtración / filtration
1. f. Acció de filtratge. En el cas d’un líquid, penetrar a través d’un cos sòlid, en el cas d’un sòlid, deixar passar un líquid pels seus porus, obertures o esquerdes, en el nostre cas, parasitar i habitar l’espai de 35.000 jóvenes en un context que és el nostre, Carabanchel.
La proposta d’aquests tres artistes qüestiona les diferents implicacions derivades d’un petit gest de luxació espacial, tant físic com social.
Des d’aquest subtil apropament a l’espai, hi ha un interès a afectar-lo, com una intervenció específica del lloc, modificant la percepció que tenim d’aquest en la seva totalitat a través de les actuacions gairebé imperceptibles dels artistes.
Mercedes Pimiento està inspirada en el passat recent de Carabanchel. A partir d’un element industrial, un embalatge, es genera un element ornamental que es combina amb l’espai com a motllura de paret. En aquest cas, l’adorn no pretén embellir l’espai sinó vincular-lo amb la seva pròpia història.
Pablo del Pozo intervé de manera gairebé invisible, reinterpreta i desplaça el sostre del seu lloc de treball, ocupant tot l’espai expositiu. Amb aquesta proposta, busca l’estranyesa quan introdueix un material fonamental en la seva pràctica artística actual, però totalment aliè a 35.000 jóvenes.
Milena Rossignoli treballa amb mesures FASE, el seu espai de treball durant els últims 6 mesos, com a matèria primera o producte industrial. La seva peça es concep com una proposta reciclable i adaptable a cada espai expositiu que la rep.
Projecte comissariat amb Gisela Chillida.
Aparença i experiència.
Tres aproximacions al paisatge contemporani
El paisatge és un gènere tradicionalment vinculat a la història de la pintura occidental i a la invenció del quadre com a acotament de la mirada i fragmentació de naturalesa visible, transformat per la imaginació de l’artista. No obstant això, al llarg de l’últim mig segle, hem assistit a una revisió i evolució de la concepció del gènere tant en un pla discursiu/teòric com en un pla pràctic o utilitari. Tots dos plans han discorregut de manera paral·lela: en el cas del primer s’ha ampliat la visió i les pràctiques des d’on el paisatge pot ser abordat, convertint-se així en un camp d’estudi multidisciplinari. Des d’un punt de vista pràctic o utilitari, les transformacions en l’organització i explotació del territori han diversificat aquest concepte, més lligat a qüestions d’índole social o econòmica.
Les pràctiques artístiques, amb la incorporació dels nous mitjans expressius han participat notablement d’aquestes transformacions, desenvolupant temàtiques i nous imaginaris, actuant i intervenint sobre el propi espai, i també, fent del territori i la naturalesa el suport del seu treball.
El paisatge sorgeix de la construcció d’un punt de vista per part de l’observador, demanda d’una distància i una escala. Està constituït de tensions, entre consideracions pràctiques i estètiques, entre producció i representació, entre paisatge i lloc, entre aparença i experiència. Els treballs dels artistes Pedro Eurrutia, Pablo del Pozo i David Franklin en aquesta mostra, Aparença i experiència. Tres aproximacions al paisatge contemporani, construeixen un procés de comprensió del paisatge i del territori mitjançant una activitat reflexiva, de posada en qüestió del propi gènere i la seva relació amb la representació, així com amb tecnologia, explorant el rol que aquesta juga en la creació de noves visions del territori.
Un exemple de fortes transformacions en el territori en els últims anys és el de la zona on es situa l’exposició, el barri de Bellvitge. La zona, pensada originalment com un espai destinat a l’agricultura de regadiu, amb predomini d’hortes, va sofrir una forta transformació durant l’estiu de 1964, quan l’empresa Immobiliària Ciutat Comtal S.A. (ICC) va iniciar la construcció del barri tal com és avui dia.
La construcció del polígon va formar part d’una sèrie d’actuacions que es van dur a terme per allotjar i oferir habitatges a la gran quantitat d’immigrants procedents de la resta d’Espanya – més de 126.000 persones l’any 1964 – que venien a Catalunya buscant feina.
Les crisis industrials dels anys 70, juntament amb les conseqüències del ràpid creixement urbà, van propiciar l’aparició d’un nou paisatge de deixalles i zones abandonades o intersticials, generant gran quantitat d’espais indecisos, desproveïts de funció, als quals va ser i és difícil donar-los un nom. Molts d’aquests espais tenen una cosa en comú, constitueixen un refugi per la diversitat, que en tots els altres ha estat expulsada.
La recerca de Pedro Eurrutia busca significar processos de maduració propis i aliens mitjançant l’observació del context de Bellvitge i la seva posada en paral·lel amb la seva pròpia experiència.
L’any 2008 es va desplaçar al Cercle Polar Àrtic per a posicionar el SGSV. L’any 2018 va viatjar de nou a aquest lloc, aquesta vegada a través de la pantalla. Amb un ànim site-specific -obra dissenyada per a una ubicació en concret- contraposa el SGSV a les explotacions agrícoles i horts irregulars de Bellvitge, situats a l’entorn de la Feixa Llarga. Malgrat ser dos espais agrícoles, serien totalment oposats en els seus nivells de planificació i disseny, ja que mentre el SGSV seria un espai totalment estructurat, la zona agrícola de Bellvitge respondria més a allò que Gilles Clément anomena tercer paisatge, territori dispers, oblidat, de transició, a mig camí entre el projecte urbanístic i l’atzar.
Pablo del Pozo parteix d’un element quotidià en el paisatge perifèric o agrícola com és la xarxa d’ombreig, tela normalment utilitzada per a protegir-nos del sol. Mitjançant la seva trama oculta l’entorn, alhora que permet el pas de la llum, generant una nova mirada a mig camí entre la transparència i l’opacitat. Aquesta trama o patró deriva en un treball gestual, que mitjançant l’aplicació de capes de color suggereix un nou paisatge, dislocant l’escala i la perspectiva. Explora la idea de jardí, relacionant el seu treball amb una concepció més romàntica i pròpia de la tradició occidental de la idea de paisatge
David Franklin presenta Welcome, Visitors(2017), vídeo en el qual explora temes relacionats amb el paisatge, la pintura i l’evolució del llenguatge visual, així com el paper de la tecnologia i la ciència en els desenvolupaments artístics. Analitza els conceptes filosòfics occidentals i orientals de l’espai i la seva nova concepció, així com la nostra connexió amb l’entorn.
