c0pistes, Sant Andreu, 2021.
Projecte educatiu realitzat per l’IES Martí Pous, l’educadora Elena Blesa Cábez, l’artista Ezequiel Soriano, la Laberinta cooperativa d’iniciativa social i per mi mateixa.
Aquest projecte reflexiona sobre la còpia, la migració i la memòria partint de l’obra Copiar a Manuela de Patricia Esquivias, a l’exposició La transformació sensible, a cura d’Oriol Fontdevila a Fabra i Coats: Centre d’Art Contemporani de Barcelona.
c0pistes va ser un dels laboratoris de recerca-acció de Cossos en conflicte. Feminismes i tecnologies de la imatge, projecte guanyador de les Beques “Premis Barcelona 2020” de l’Ajuntament de Barcelona, a càrrec de LaLaberinta i El Safareig. En col·laboració amb La Trama, el programa de cultura, educació i territori de Fabra i Coats: Centre d’Art Contemporani de Barcelona, a cura de Transductores.
Dimarts d’històries: Introducció a l’art i el pensament estètic actuals
Podcasts il·lustrats per conèixer, descobrir, entendre i aproximar-se a llenguatges, històries, discursos, pràctiques i relats de l’art, la cultura i el pensament contemporanis. Us proposo una aproximació parcial i incompleta a l’art de finals del segle XX i principis del segle XXI on intentarem entendre la producció artística dels nostres dies i el diàleg que es genera amb la societat d’on sorgeix. Parlarem del context cultural, polític, filosòfic i social que afecta a certs moviments i tendències artístiques actuals.
Dimarts d’històries és un projecte iniciat durant el curs 20/21 a l’Escola d’Art de la Diputació a Tortosa i del que han format part també Amanda Cuesta i Neus Miró. Els podcasts es podran escoltar gratuïtament a les plataformes online de l’ESCOLA per l’Art i la Cultura de la Diputació els dimarts a partir de les 19 hores. Un cop finalitzi l’emissió, també es podran descarregar i escoltar a conveniència de cadascú.
Illustrated podcasts to get to know, discover, understand and approach languages, stories, discourses, practices and narratives of contemporary art, culture and thought. I propose a partial and incomplete approach to the art of the end of the 20th century and the beginning of the 21st century where we will try to understand the artistic production of our days and the dialogue that is generated with the society from which it emerges. We will talk about the cultural, political, philosophical and social context that affects certain current artistic movements and trends.
Dimarts d’històries is a project initiated during the 20/21 academic year at the Escola d’Art de la Diputació a Tortosa and in which Amanda Cuesta and Neus Miró have also taken part. The podcasts can be listened to free of charge on the online platforms of the Escola per l’Art i la Cultura de la Diputació on Tuesdays from 7 p.m. onwards. Once the broadcast is over, they can also be downloaded and listened to at one’s convenience.
01.01. Sobre la (re)presentació
01.02.El col·lectiu com a potència creadora
01.03. El cos en el centre
01.04. Descentrant el discurs
Un grito en la calle, residencia de investigación en mediación en el Espacio de Todo, Vallecas, 2021.
Mediante los gritos, proclamas y consignas, las vecinas a pie de calle han puesto de manifiesto sus demandas y reivindicaciones con relación al barrio, pero ¿qué ha pasado entre el Vallecas nuestro -1976- y las actuales demandas de asociaciones, vecinas y colectivos?
En esta investigación nos propusimos pensar cómo se ha utilizado el lenguaje, tanto oral como escrito, en relación con la construcción del imaginario social y político de Vallecas. Quisimos revisar qué voces configuran actualmente los discursos presentes en el espacio público, conectándolas con el imaginario histórico del barrio, para trazar así qué modificaciones ha habido en su actualización.
—
BARRIONALISMO es una residencia de mediación cuyo objetivo es trabajar con las identidades colectivas de los barrios a través de un ejercicio directo con organizaciones y agentes locales. La idea es generar un espacio permanente de creación colaborativa con el entorno, desde la articulación geográfica y simbólica que significa estar situades al sur de Madrid. El interés de abrir este ámbito de trabajo surge a partir de la relación sostenida que TXP ha tenido con algunos de estos barrios. El propósito es mantener estos diálogo desde el arte con los agentes que existen y con quienes hemos trabajado a lo largo de estos años, así como construir nuevas articulaciones con los que van surgiendo, abriendo la posibilidad de que nuestro quehacer artístico contribuya a una redistribución simbólica que implique visibilizar otros relatos. Esto significa hacer una conexión entre estos espacios sociales con artistas mediadores e investigadores desde donde pueden surgir una serie de procesos en contexto.
Información completa del proyecto
Una conversa indisciplinada [An undisciplined talk] 2020, online
Una conversación indisciplinada es una propuesta que surge del deseo de crear un espacio de debate y reflexión para interrogar las formas actuales de conocimiento, para construir un aparato crítico que nos permita relacionarnos con nuestro entorno, completamente modificado tras la aparición de COVID-19.
Las nuevas formas de generación de conocimiento pasan por desmontar la hegemonía del discurso del genio hipermasculinizado y abrir la mirada hacia una nueva red de conocimiento descentralizada e interdependiente, transversal, participativa y experimental. Mi objetivo es desjerarquizar las relaciones entre el conocimiento teórico y el práctico, abriendo este proyecto a algo más experimental en sus formas.
El primer paso es crear un grupo de estudio periódico -en el sentido más amplio de la palabra-, una Zona Autónoma Temporal, abierta al barrio de Sant Andreu Contemporani, un espacio cultural del distrito de Sant Andreu (Barcelona).
En nuestro primer encuentro, bajo el título de Prácticas curiosas para explorar y fabular el mundo, Guille Mongan, historiador del arte argentino que utiliza el dibujo como herramienta de archivo y aprendizaje, nos invitó a todos a compartir una imagen que “funcionara” como paisaje del presente, un texto que “vibrara” el presente, un conocimiento antiguo abandonado en el presente (en el formato que quisieran) y un problema presente que se proyectara en el futuro.
Este momento compartido de interacción, discusión, pensamiento/hacer colectivo se utilizó para crear una narrativa visual concebida como un “juego de cuerdas”. Tomamos esto como una “batuta” que nos llevó a nuestro segundo encuentro, con Bernardita Croxatto, una artista chilena cuya práctica es una continua investigación del cuerpo como medio y soporte en las artes visuales. Sus últimas propuestas se centran en el poder del gesto y la oralidad, para recuperar o crear otras formas de producir y transferir conocimiento.
En estos momentos estamos enviando unos pequeños objetos a toda la gente, para recuperar el contacto físico en estos tiempos extraños. Nuestra propuesta es articular una historia (fabulación, narración especulativa, simpoesis) a partir de este objeto silencioso pero cargado de historia.
Se trata de invitar a experimentar “otras formas de aprender” y de compartir y hacer circular los conocimientos y los afectos. Este proyecto se ha concebido como un diálogo continuo, como una experiencia basada en la confianza y la intimidad, por lo que no se han tomado fotografías ni se han realizado grabaciones de los encuentros.
Este proyecto formo parte de UNIDEE Residency 2020: Embedded Arts Practice in a Post-pandemic Future, aquí podéis encontrar más información.
El focus en la perifèria
Possibilitats i posicionaments de l’educació i la mediació amb projectes artístics en entorns formals i no formals.
English version below.
Aquesta activitat va ser concevuda com un itinerari per l’Hospitalet de Llobregat amb l’objectiu d’iniciar un debat col·lectiu entorn la possibilitat d’una pràctica artística sostenible -tant en l’àmbit social com econòmic-, en un entorn perifèric, allunyat dels tradicionals centres de producció artística, observant les possibilitats, límits i friccions que aquest pot generar.
Va ser una sessió de caràcter pràctic en la qual es va buscar ampliar la noció tradicional de visita guiada, desplaçant l’obra d’art – i altres materials audiovisuals de diversa procedència- del centre de la conversa, per tal de posicionar-los com a dispositius catalitzadors del debat i la reflexió i no com a leitmotiv de la sessió.
Aquesta activitat va formar part de Possibilitats i posicionaments de l’educació i la mediació amb projectes artístics en entorns formals i no formals, la tercera sessió de Curs d’Agents articuladors entre art i educació (Curs d’articulació d’agents entre art i educació) organitzada per Experimentem. amb l’art.
B-Mincome
Teixir barris i metodologies col·lectives
Des de finals de Novembre de 2017 s’inicia el programa europeu B-MINCOME, un programa d’activació de polítiques públiques a partir de l’assignació d’ajuda econòmica (renda bàsica) a un gran nombre de famílies a la franja de Besòs. Una de les polítiques actives d’inclusió és l’enfortiment i la participació de les persones en xarxes comunitàries sota l’Àrea d’Acció Comunitària de l’Ajuntament. Durant la primera fase del projecte B-MINCOME s’han desenvolupat una sèrie de trobades amb els veïns i veïnes per generar vincles i propostes entre els participants i el territori, utilitzant processos creatius i de cultura comunitària amb ArtandCoop i Transductores. L’objectiu ha estat generar vincles i propostes entre les persones participants i el territori utilitzant processos creatius i de cultura comunitària, i generar possibles relacions amb els territoris a dos anys vista dins del programa.
En aquestes trobades s’han realitzat activitats singulars per a cada territori com a resposta als interessos comuns dels participants i, també, a la mirada que tenen envers el barri on viuen. En aquest marc l’equip de Transductores, format per Elena Blesa, Míriam Corredera, LoRelacional i Javier Rodrigo, han dut a terme 4 tallers amb 5 barris diversos. L’equip ha partit d’un marc de diàleg i adaptació al context, dissenyant i modificant els tallers a partir del procés de treball comunitari. Sota aquestes lògiques s’han generat processos de recerca i exploració dels territoris; on posteriorment s’han creat prototips de microprojectes amb els grups: vídeos participatius de promoció d’un parc com a actiu comunitari per a dones, campanyes gràfiques d’estampació popular per representar les identitats de dos barris, vídeos i postals de gestos i moviments que defineixen els barris, o fotografies i memòries comunitàries d’enclavaments de relacions de les persones implicades.
Bonus Track
Bonus Track va ser una activitat educativa organitzada per Avalancha i el MACBA Barcelona.
El canvi és possible mitjançant les accions apropiades: Provo
La dècada dels seixanta suposa una completa reformulació del mapa social i polític europeu i nord-americà, cosa que fa que molts artistes vegin en aquesta societat emergent un nou camp d’actuació: quan tot s’ha de reconstruir, es pot redefinir el concepte tradicional de ciutat i comunitat. A partir d’aquest context veiem que molts artistes i col·lectius, com Constant, la Internacional Situacionista, les Guerrilla Girls o Agustín Parejo School, fan de la ciutat el seu camp de batalla, abandonen l’espai del museu per tal d’apropar-se a la realitat social d’una manera molt més directa i polititzada. Prenent el relleu d’aquests artistes, sorgeixen diversos grups amb un peu en el món de l’art i l’altre en el de l’activisme social i polític, que trenquen amb les formes tradicionals de producció cultural.
Durant la sessió ens vam apropar a aquest tipus de pràctiques híbrides, prenent com a punt de partida el col·lectiu holandès Provo. També vam parlar del paper de l’arxiu dintre del museu, a mig camí entre la col·lecció i la biblioteca, fruit de l’aparició dels nous formats seriats que adopten molts d’aquests artistes i col·lectius.
Broadcasting the archive #6: Capítol III
English version below.
A partir de la lectura de la Guía secreta de Barcelona de Josep Maria Carandell -1974- analitzem la situació actual d’un barri concret de la ciutat de Barcelona: el Raval.
Aprofitant el quaranta aniversari de la primera edició d’aquest text, ens apropiem del seu tercer capítol “Del Raval al Paralelo” per tal de fer una aproximació que actualitza el format esmentat a les llums i ombres que acompanyen a dia d’avui aquest barri. Fugint de qualsevol to de caire nostàlgic Avalancha utilitza una de les seves estratègies principals que al mateix temps es relaciona amb la idiosincràsia ravalesca: la carnavalització. En paral·lel al naixement de la plataforma “El Raval Cultural” el nostre projecte desempolsa un gruix de “secrets” a diferents punts del barri. Ara bé, aquells secrets transformats en llistes de bars a la guia de Carandell muten ara en un conjunt de relats crítics que afecten al barri, en textos propis i entrevistes a agents que participen de la resistència ravalesca. Aquesta recerca ha estat formalitzada amb un blog, i una ruta pel Raval.
La ruta va formar part de Broadcasting the Archive # 6, organitzat per Archivo de Arte Útil a Barcelona
amb la col·laboració de The Umbrella, al Juny de 2016.
Seguint la dinàmica d’altres Brodcasting the archive, però adaptat a la realitat de Barcelona, l’objectiu d’aquesta proposta era posar en relació diferents pràctiques artístiques o projectes d’arreu del món el punt en comú dels quals és la seva vesant social o de participació comunitària. L’esdeveniment es va dur a terme en diferents localitzacions de Barcelona -com l’Espai tXema Bio Built o l’Espai Taller del MACBA- i va contar amb la participació de diferents artistes i col·lectius com Núria Güell o la Red Memetro.
Avalancha vam organitzar la ruta Capítol III per Barcelona, en la qual vam intentar analitzar alguns dels processos de canvi que el barri ha sofert durant l’últim segle prenent com a punt de partida i eix vertebrador del nostre discurs les diferents intervencions artístiques, arquitectòniques i urbanístiques que configuren la identitat del Raval, tant quan han estat utilitzades com a eina de gentrificació, com quan han sigut vehicles de resistència social.
Com sona la ciutadania a Raval i La Verneda?
Aquest projecte de lleure educatiu i comunitari prové del programa cultural coHabitar-Entre, del Centre d’Art Contemporani de Barcelona Fabra i Coats, dirigit a centres educatius i altres entitats de la ciutat. En aquest cas, s’ha establert una col·laboració amb l’Àrea d’Impuls Social de la Fundació Catalunya-La Pedrera, en el marc del Programa d’Acompanyament Educatiu (PAE) en els Espais Socials de la Verneda i el Raval. Aquests espais, més de 40 a tot Catalunya, són llocs d’acció social, trobada, treball i tallers creatius per a grups de joves i estudiants en diversos barris i municipis. Aquesta proposta forma part del projecte pedagògic i de proximitat Teixir la ciutat, el programa transversal de la segona fase de coHabitar-entre.
Des de l’exposició titulada Desbordant la cultura -on es va incloure el grup anglès Ultra-Red-, es va proposar un taller que es va activar a partir de la pregunta ¿Com sona la ciutadania a …? (Al seu entorn, a la seva ciutat, a la seva casa, etc.). Cada grup va intentar respondre a aquesta pregunta a partir de metodologies de treball cooperatiu i pràctiques artístiques de mapeig col·lectiu, caminada visual i sonora, i activitats amb el cos. Aquesta proposta tenia com a objectiu generar dinàmiques de treball que ajudessin a investigar i representar la pluralitat de ciutadania, cultures i persones que conformen els seus veïnats i entorns immediats.
